En el desig d'un nou viatge
retrobes la remor del somni;
onades rítmiques trencant,
adés, el teu desori urbà.
Revius a esclat de sang marcida
els dies d'un present descalç,
desposseït de pau estèril,
negant gaubança al teu desig.
Insondable, no mor la pensa
a l'alba sense haver triat,
sempre mancat d'un ara,
allò què tu voldries ser.
retrobes la remor del somni;
onades rítmiques trencant,
adés, el teu desori urbà.
Revius a esclat de sang marcida
els dies d'un present descalç,
desposseït de pau estèril,
negant gaubança al teu desig.
Insondable, no mor la pensa
a l'alba sense haver triat,
sempre mancat d'un ara,
allò què tu voldries ser.
4 comentaris:
"La poesia és només la bromera. Els oceans, però, fan bromera per força. L'elaboració de les formes (el relleu de les formes) és el camí de la poesia: el poeta és un treballador de les estructures dins les estructures, fora de les quals no es pot concebre la bellesa del llenguatge. Un poema és possible a condició que no en fem la lectura literal i és per això que la poesia (i en general la literatura) és un engany meravellós".
Jesús Tusón El luxe del llenguatge
Desitjos propis, paraules alienes...?
O bé desitjos també aliens, compartits, i paraules pròpies.
La sensibilitat designa els sentits com a òrgans de coneixement, però llur funció cognoscitiva es confon amb la seva funció estimuladora dels apetits.
J. Busquet, Els escenaris de la cultura.
Publica un comentari a l'entrada