Des de la llum a la foscor, tots els cicles de la natura ens revelen diferents estats de la psique. Anit plovia, i l'aigua, purificadora o no, adoptava un caire de bateig.
Sense menysprear els poetes decimonònics, no crec pas que el paisatge sigui un estat de l' anima. Més bé crec que un determinat paisatge et pot fer evocar diferents sentiments. Com un bosc et pot fer recordar moments i/o sentiments de la infància o una tempesta et pot fer remoure els núvols que entelen els sentiments passats o presents.
3 comentaris:
El sentiment romàntic recuperat o la fusió amb la natura. "El paisatge és un estat de l'ànima", que deien aquells poetes decimonònics.
Des de la llum a la foscor, tots els cicles de la natura ens revelen diferents estats de la psique.
Anit plovia, i l'aigua, purificadora o no, adoptava un caire de bateig.
Sense menysprear els poetes decimonònics, no crec pas que el paisatge sigui un estat de l' anima. Més bé crec que un determinat paisatge et pot fer evocar diferents sentiments. Com un bosc et pot fer recordar moments i/o sentiments de la infància o una tempesta et pot fer remoure els núvols que entelen els sentiments passats o presents.
Publica un comentari a l'entrada