Atzar d’albades
rellisquen per les hores,
se’m duen lluny.
Cercant pels marges
aplego antics bocins
d’arrels perdudes.
Un verb molest
enterboleix l’accent
d’absurds sofismes
fidels a un viure
abstracte i circumdant,
sense additius.
Encara avui,
perfums inassolibles
omplen les pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada