Encara destil·lant gotetes fredes
la teulada, els bassals que ja no parlen
sadollen la humitat dels gots vessats.
S’albira pels terrats algun silenci,
l’arrel que amaga antics jardins florits
greus i secrets que es moren de desig.
Del fràgil temps les últimes cuades
vestint-te nous carrers, camins i gent
sobre un nou paviment de fulles mortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada