Pòsit del temps l'arena que al puny resta
i consumeix el vent de les butxaques.
Encara d'una escletxa un mot ben viu
escapa arrossegant-te les mancances.
De llum i nit empremtes del camí,
perpetu moviment d'amor i pires.
Més no sé dir-te encara de les pors
i angoixes de la sang silent del cos
que t'arrabassa aquesta puta "químio".
al meu germà...
T'estim.
i consumeix el vent de les butxaques.
Encara d'una escletxa un mot ben viu
escapa arrossegant-te les mancances.
De llum i nit empremtes del camí,
perpetu moviment d'amor i pires.
Més no sé dir-te encara de les pors
i angoixes de la sang silent del cos
que t'arrabassa aquesta puta "químio".
al meu germà...
T'estim.
1 comentari:
Aquest poema destil·la una gran tendresa i la força d'una biografia compartida.
Endavant tots dos, Jesús i Fer!
Publica un comentari a l'entrada