diumenge, 23 de gener del 2011

Guaret

Abrusa als ulls el camp de les espigues,
però és més dolç el roig de les roselles.
Un marejol daurat que inunda el somni,
i a la deriva, els vells pigments retòrics.
Creat per

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Hi ha moments en què cal deixar el camp sense treballar, perquè, quan ens arribi una nova primavera, sapiguem rerobar-hi les llavors i les flors que havíem anat perdem pel bell camí dels somnis.

EdB

diumenge, 23 de gener, 2011

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)