Valises

En veu callada clouen els records
per no romandre sols en evidència,
i la vergonya no s'entén distesa,
sinó que absent de pòsits en el temps.

Sort del perfum dels cítrics al balcó

Provant d'entendre atzurs dels oceans

el vespre tanca l'últim raig d'un cicle

que albires sense riba i lleu brogit

de còdols grapejant-te els peus cansats.

Son de gavines, lluny, ben lluny s'entén,

de l'òrfena distesa, el foc humit

de les parpelles, cau d'aquesta espera

antiga i penetrant que rau als llimbs.

Un altre estiu d'arestes rutinàries

al marge dels oblits que esdevindran.