Atanso els ulls a un floc escadusser
i es perd en l’ombra incerta de l’asfalt.
Com una mort immensa, tendrament,
s’esborren les fronteres del capvespre.
Un tremolor de vidres a la cara
desperta una cançó quasi oblidada,
les veus de sal desfan fràgils contorns
i el mur de pell que clou el teu paisatge.
Demà es fondrà la neu, deixant de cendra
intactes les esquerdes trepitjades.
Barcelona, 08/III/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada