He anat trobant indicis de plaer
d'inconeguts perfums al llarg dels dies,
i el goig sempre ha tornat color tempesta.
I en desconec les ombres, al meu món
foranes, que declinen la ferida
fins arribar al clos dels seus graons.
Torno a reptar al viu coratge amarg
que ja no tinc, per no sortir de ruta.
Través de bosc, els dits deixen resina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada