Potser, el respirar l'alè concret
que estira els braços des de dins la terra
cercant escups de pluja sense mètrica
és més sincer que qualsevol lament
que cap clofolla buida pugui entendre.
S'entén que el so d'aquesta obaga verda
creix i dibuixa un ball astorador,
ben lluny de tot maldat raonament
la limfa endreça l'àpat dels contorns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada