Em sembla freda la bellesa encara,
i vana la contesa retorçada
si tothora és un batre sense arrel.
A quines pedres haig abandonar-me,
encara més, sabent sense carena
el roc que haurà d'abatre'm, finalment.
i vana la contesa retorçada
si tothora és un batre sense arrel.
A quines pedres haig abandonar-me,
encara més, sabent sense carena
el roc que haurà d'abatre'm, finalment.
1 comentari:
Trist i dolç.
Foragita, treu el foc per les teulades.
Publica un comentari a l'entrada