Com fil incandescent d'una bombeta,
tremola aquesta tarda que s'enfonsa
en el record, i tot sembla confús
com en aquell moment en què la mort
va demanar asil en el teu cos.
Recordo haver pensat en l'ordre absurd
dels cicles i després tornar al món.
Recordo haver perdut els ulls, tot i
la sal, en un reflex de llums penjant
d'alguna part d'un mur de l'hospital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada