Res no detura el foc d'un nou solstici,
llevat del vent que empeny l'espurna alada
i assaboreix la nit a glops gegants.
Dels arbres que es retallen contra el cel,
llevat del vent que empeny l'espurna alada
i assaboreix la nit a glops gegants.
Dels arbres que es retallen contra el cel,
només sabràs cremar-te alguna branca.
2 comentaris:
Un foc que crema només la superfície.
Si, a voltes llegim entre guspires la realitat d'un paisatge que es contraposa a un altre.
La llum del foc ens ve de lluny, però, no sempre ens emmiralla.
Publica un comentari a l'entrada