De nou vermell el cel que empeny matins
i el temps, com un mirall, tempta el paisatge.
Et sents avui perplex d'una remor
d'adolescent i el seu pretèrit pur,
tossut, retorna encès als horitzons
i vincla en els ressons de la vellesa.
Et tempta la claror, i tanmateix,
els dubtes són, seran, aquells de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada