diumenge, 16 de setembre del 2012

Brins d'arrel

Quin greu perfum de tu si em deixo perdre
al vell jardí d'aquest diàleg nou
entre el silenci que dibuixa el temps.
D'atzar, com un presagi, minva el vent
i fa caure l'instant d'aquella espurna
que viu intensament i no perdura.
A cada mot, del cert, li vaig guanyant
espais a la penombra, vora el foc.