diumenge, 2 de desembre del 2012

Final de trajecte

En veure món el fred es va esborrant
dels mapes, les fronteres són excés
de buit, de qui com tu, tot ho ha perdut
en despullar-se a l'altra riba, lluny.
Avances tot cercant bocins de goig
entre els carreus on han quedat gravats
altres miratges, creix l'estranya set
que et va desendreçant noves marees.
Crepita l'eco dels carrers sabuts
d'adolescent però el perfum de mar
no és el mateix, i et fa saber que aquell
instant ja s'ha perdut per sempre més.
Queda, però, el regust d'una besada
al tacte de la boca que desperta
avui, com tu, que anant per sota terra
has baixat a una estació incorrecta.

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Quin final més contundent! M'agrada molt tot el poema.

Fermi Mohedo ha dit...

Moltes gràcies Helena per deixar tan bones traces.