De molt a poc, aquesta és la mesura
d’un temps que passa lent i el seu sadoll
revifa la paraula i el ressò
de la mateixa plana entossudida
a no girar i que ens retalla el vent
dels dies clars amb l’aire saturat
de salabror ,com si aquest riu de mots
desemboqués en pluja invisible
a la tristor freàtica del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada