la boira d'un antic poema, car,
ara no t'inquieta allò que avancen
els auguris, perquè, no res marfon
l'espora de les teves coses, no,en aquest aire tan fecund parlem,
i ens sap l'alè a cobejada flor, si,
que ens acarona inexhauribles ritmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada