Xardor

Alcen el vol gavines cridaneres,
sobre les fràgils teules del matí.
Defugen de l'ardent calitja, boges,
encalcen la frescor del mateix vol
i trobaran recer cap a les ombres,
allà cauran exhaustes, finalment.

(02/07/09)

Roma

Descobríem ahir secrets de pedra.
Davant Marcello,esborrarem l'exili als seus carreus.

Verrà

Vindrà l’estiu,
obrint de soca-rel
les vestidures.

Petxines

El mar comprèn les formes de la llum
i arrodoneix els còdols quan batega,
i mor allà on trepitges dol i estrelles.




Blaumar ha dit...
molt bo. Sembla fet per mi. O al menys jo m' he sentit tant identificat...
dijous, 18 febrer, 2010

Per un darrer silenci

On ahir els miratges nous  
són pensa indestriable?     
Amanyagàvem quan íntims
secrets d'indocte atzur?    

On s'esguerra el plaer, avui,  
del somni inabastable?           
Si els propòsits endolen glaç 
i pòsits de ressaca.

On el record, demà, raurà
d'insatisfets pedaços?
Quan tot retorni clarament
en senzilla distància.

31-X-2010

MMIX

Així, bastint un somni ben despert,
cavalca i entra endins l’esguard més clar.
Nua la sang, flameja el fruit madur,
igual que el vi fosqueja i el vent se'n du
les càlides carícies d’un vers
i les arrels dels noms desconeguts.

(desembre/IX)

gris 1: Aire fi i gelat. [...] gris 2: De color intermediari entre el blanc i el negre. Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

No som res (penses) quan mirem els astres...

D'exempta força aquells sanglots de saba

que volen arrelar al teu capvespre.

Fragments d’estels (diries) verbs com dards

a l’ombra de penyores oblidades.

Pensa, record i absència son sols

pregons calfreds damunt aquesta terra.

08/12/09

Amaines com pluja fina

Amaines com pluja fina,

i en claudiquen colors de porpra

pels jardins sense acabar.

Pels orbes, tot deixant-te anar,

esgarrapes els grans d’arena

que ara et manquen per atènyer.

A les butxaques, temps i llum

assassinats tot sent infant,
que reclama l'insomni etern.

Sembla enfosquir la carn del vespre
i les bastides cremen nits,

car bé en saps de jorns ufans.

Jorns inundant l'esguard i el llenç

de bells i antics paisatges purs,

engolint l'horitzó trescat.

Amaines com pluja fina,

aquella que voldria encendre

el silenci del teu estel.