Tot fent viratges t’omples d’horitzons
que et desdibuixa tot racó d’insomni,
i a tot capvespre es mor d’enyor la llumd’antics estius encara imaginats.
A cops de sal un gest se’t fa inaudible
i plores pells que no has sabut retindre.
Així es dissol la set de la suor
com al desert la sorra dels miratges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada