Torna la sort dels dies sojornats
a l'ombra d'autumnals i lents capvespres,
imatges que et foraden el presentcom dolç verí.
Company de les mancances.
Torna el record dels versos que cercaves,
i una altra llum evoca el temps perdut
desfent lectures, marges i arguments
d'un nou poema esdevingut presagi.
La calma d'un paisatge retrobat
et plana a la mirada d'un nou temps
que encara no sabies anhelaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada