Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.
1 comentari:
Un poema,crec,profund de pensament i d'un intens lirisme.
Qui sotgés, de nou, eixos camps!
Publica un comentari a l'entrada