Si el meu llapis anés enllà dels tòpics,
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?
Fontclara, 18/09/2011
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?
Fontclara, 18/09/2011
3 comentaris:
Versos clars com el paisatge que t'espera.
M'agrada :)
No te'n cansis mai, Fermi!
Publica un comentari a l'entrada