Liquats

Som a l'abric de boires,

sentint la petja verda

que escola la finestra

mentre esperem clarors

que desencaixin l'aigua

eixuta dels atzars.

L'estiu dibuixarà

nous brots de liquen bru...

Condicional

Atanso els ulls a un floc escadusser
i es perd en l’ombra incerta de l’asfalt.
Com una mort immensa, tendrament,
s’esborren les fronteres del capvespre.

Un tremolor de vidres a la cara
desperta una cançó quasi oblidada,
les veus de sal desfan fràgils contorns
i el mur de pell que clou el teu paisatge.

Demà es fondrà la neu, deixant de cendra
intactes les esquerdes trepitjades.

Barcelona, 08/III/2010

Ordit

Conviden tendrament a recordar

nostrats i bells periples per la mar.

Aromes, fona i mots, són ara el bàlsam

que sacseja i remou un pit difús.

Nàpols, Veneto, Costa Amalfitana,

les Cíclades, Atenes i Istanbul

són l'horitzó d'un bell aprenentatge,

paisatge, mapa i viu ressò del cor

que tan sovint ofega la ignorància.

Racons del món, tant nostres com la mar

què tant fereix com banya els atzucacs

d'un temps, sovint, mancat de llibertats.

...Volaven veles blanques als balcons

de la ciutat serena i astorada,

i un llogarret dormia a la Campània

embolcallat de núvols abrusats,

i perfumaven tot carrer estret

i costerut llimones grans i verdes,

i els astres es ponien en calderes,

de greus volcans, a Thira, la formosa,

i d'antigues onades retornaven

ecos de laberints i fils perduts,

i el traç dels minarets desdibuixats

pel fum del pensament, sal i vaixells...

Per sempre més imprès a la memòria

aquest sentir-nos vius en descobrir

que som germans, també, un full en blanc

on fruitaran llavors del nostre temps.

Pòsits

No és fàcil recordar com cau la pluja
als tolls enlluernats de la memòria,
ni de l'intent concèntric dels senyals
glossar el degotim silent de l'aigua.

La saviesa del verí

Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.

Ara

Pendent que aquesta hora faci el torn
com sota el pas pretèrit de la pluja
que agusa les paraules engolides,
tan lentes com l'esqueix d'aquell mirall
que gens ja se'ns assembla i mira al fons.

Si respirar ens fos senzill, ¿com no
saber-se atret pel sol que fa brostar
els verds del testarral d'escorces velles
que ens són aquesta tènue bena als ulls
que frisa per descloure un mínim bri,
contra l'oblit, d'aprendre a ser parpella?
Qui sap en quin moment ara hi seríem...

Valises

En veu callada clouen els records
per no romandre sols en evidència,
i la vergonya no s'entén distesa,
sinó que absent de pòsits en el temps.

Sort del perfum dels cítrics al balcó

Provant d'entendre atzurs dels oceans

el vespre tanca l'últim raig d'un cicle

que albires sense riba i lleu brogit

de còdols grapejant-te els peus cansats.

Son de gavines, lluny, ben lluny s'entén,

de l'òrfena distesa, el foc humit

de les parpelles, cau d'aquesta espera

antiga i penetrant que rau als llimbs.

Un altre estiu d'arestes rutinàries

al marge dels oblits que esdevindran.