Lluernes

Diré els mosquits famèlics de l'estiu
que escampen citronel·les al seu batre,
les cames cargolades a la hamaca
sota les branques fines de l'acàcia,
i ocells reblint de fona el cel tant clar,
el tall coent endins l'aigua salada
i de l'arena marques a l'espatlla,
el bleix d'un altre cos i quatre cames,
i a l'horitzó les veles dibuixant
arrels de foc agut a l'aigua apàtrida.
Diré que em fuig l'estiu, no res de mi.

Idiolecte

Si el meu llapis anés enllà dels tòpics,
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels  barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?

Fontclara, 18/09/2011

Hagués estat...

Oníric camp d'espigues mai collit
no veig ben bé la lluna ni poncelles
tampoc del tot la meva ombra llarga
que juga amb els estels com un arquer
tensant la corda cap a l'orb nacrat.
Encara els galls no canten al traspàs
d'aquesta fosca nit. Quina hora és,
què a la silent carena del Montgrí
encara no despunta un vent de zinc?
Sento la veu del meu germà encara
amb força divergent de nord a sud,
marges del temps i el buit que han de venir.
Tancant els ulls perduts en el seu rostre
sento que ha estat amb mi en aquests turons,
cavalca el cor a un bri de llum argenta,
ignoro què un calfred d'hivern clourà
sobtadament la nit i el temps solaç.

(Palau-Sator, 03-IX-2011)

Això no obstant.

Ensumo i tasto peces per compondre
un altre inútil vers, si la mesura
et mena a interpretar sentits ocults
en el silenci efímer dels seus mots.
Escric d'allò que el seu alè no nombra,
i no li cal trobar un nord absurd
de claredats i d'ombres en el fus,
ni pòsits revessats en el seu to.
Reclòs, dins la pantalla, sembla escassa
la flama que rapeix el pensament,
i en el coratge breu de ser, limites.
En un estany borrós queda la imatge,
i dins d'ell tot regira i tot reté.
Difícil, que t'ajudi a ser subtil.

Tot res

No et romandrà cap nit a la memòria
tant sols vivint el temps fugaç d'aeròlits
(del cràter fins al traç incandescent)
que van deixant la set sobre l'escorça.

Sense cap mot als llavis tornarà
l'error d'un bes no escrit, sense paisatge.

Reblert

He anat trobant indicis de plaer
d'inconeguts perfums al llarg dels dies,
i el goig sempre ha tornat color tempesta.

I en desconec les ombres, al meu món
foranes, que declinen la ferida
fins arribar al clos dels seus graons.

Torno a reptar al viu coratge amarg
que ja no tinc, per no sortir de ruta.
Través de bosc, els dits deixen resina.

Torn

Crepita el foc,
volant amb les espurnes
els records sords,

despentinant
els flocs quotidians,
les pors de sempre.

Liquats

Som a l'abric de boires,

sentint la petja verda

que escola la finestra

mentre esperem clarors

que desencaixin l'aigua

eixuta dels atzars.

L'estiu dibuixarà

nous brots de liquen bru...