Sovint el temps comença aquell capvespre
en que te'n vas anar i els versos van
liquant glaçons al got que et faig a mans.
Els ulls oberts, filtrant la llum del vidre,
traspuen les sentors des d'on reveles
que la tristesa sura inútilment
damunt l'escara d'aquest iceberg.
1 comentari:
M'agrada com jugues amb la idea dels glaçons, l'iceberg i la poesia.
Publica un comentari a l'entrada