Cosmogonies

Segueix el rastre agònic de pols blanca
la vida que han deixat astres roents
als temples i palaus d’aquesta riba.
Columnes astorades de pregàries,
corcada espina de vells derelictes
on trobaran repòs els nostres morts.

πΕιρΑιάς, juny de 2010

Bromera

El sol dibuixa fum d'estels a l'alba
i deixa un mar daurat a les pupil·les.
Bressola un somni l'ample excés de llum,
tan pregon com obscurs els teus abismes.
Digues, Thira: per què tan greu perfil?

Aprendre

Petjades fonedisses,
desconegut destí
de la humitat del cel.
Amara d’innocent
aroma el pensament
i els tolls de la memòria.

Itinerància

Estrall d’ocells
d’un cel inexplicable
i sense treva.

En la distància
el foc ha despertat
mil pètals grisos.

Crema la terra
enllà d’un continent
desconegut.

Núvol mandrós
que abraça les paraules
que no saps dir.

De nou la por
i la fatiga estèril
d’allò que es mor.

Records

Recordo encara la claror
davant la sort d’un temps afable
en que somrèiem sense esforç
i no sotjàvem maltempsades
pels vius dels nostres horitzons.
No sabíem, però, de pèrdues
ni de projectes esquinçats
ni metafòriques presbícies,
i ensems, jugàvem a ser grans.

Segones lectures

Atzar d’albades
rellisquen per les hores,
se’m duen lluny.

Cercant pels marges
aplego antics bocins
d’arrels perdudes.

Un verb molest
enterboleix l’accent
d’absurds sofismes

fidels a un viure
abstracte i circumdant,
sense additius.

Encara avui,
perfums inassolibles
omplen les pàgines.

Nocturnal

Vigília de nits, tiges al vent
que al ritme irreverent de la foscor
et bressa el tacte dolç d’un altre llibre,
omplint de fulles fresques el teu bosc.
El fred conforma i vetlla l’horabaixa
difuminant paisatges de saudade.
Rere arbres nus s’abranda un nou confí
i es multiplica el teu jardí insondable.
I el matí obre net el dolç record
d'absències que van omplint ton viure.

Escapada

Torna la sort dels dies sojornats

a l'ombra d'autumnals i lents capvespres,

imatges que et foraden el present
com dolç verí.
                 Company de les mancances.

Torna el record dels versos que cercaves,
i una altra llum evoca el temps perdut
desfent lectures, marges i arguments
d'un nou poema esdevingut presagi.

La calma d'un paisatge retrobat
et plana a la mirada d'un nou temps
que encara no sabies anhelaves.