Hagués estat...

Oníric camp d'espigues mai collit
no veig ben bé la lluna ni poncelles
tampoc del tot la meva ombra llarga
que juga amb els estels com un arquer
tensant la corda cap a l'orb nacrat.
Encara els galls no canten al traspàs
d'aquesta fosca nit. Quina hora és,
què a la silent carena del Montgrí
encara no despunta un vent de zinc?
Sento la veu del meu germà encara
amb força divergent de nord a sud,
marges del temps i el buit que han de venir.
Tancant els ulls perduts en el seu rostre
sento que ha estat amb mi en aquests turons,
cavalca el cor a un bri de llum argenta,
ignoro què un calfred d'hivern clourà
sobtadament la nit i el temps solaç.

(Palau-Sator, 03-IX-2011)

Això no obstant.

Ensumo i tasto peces per compondre
un altre inútil vers, si la mesura
et mena a interpretar sentits ocults
en el silenci efímer dels seus mots.
Escric d'allò que el seu alè no nombra,
i no li cal trobar un nord absurd
de claredats i d'ombres en el fus,
ni pòsits revessats en el seu to.
Reclòs, dins la pantalla, sembla escassa
la flama que rapeix el pensament,
i en el coratge breu de ser, limites.
En un estany borrós queda la imatge,
i dins d'ell tot regira i tot reté.
Difícil, que t'ajudi a ser subtil.

Tot res

No et romandrà cap nit a la memòria
tant sols vivint el temps fugaç d'aeròlits
(del cràter fins al traç incandescent)
que van deixant la set sobre l'escorça.

Sense cap mot als llavis tornarà
l'error d'un bes no escrit, sense paisatge.

Reblert

He anat trobant indicis de plaer
d'inconeguts perfums al llarg dels dies,
i el goig sempre ha tornat color tempesta.

I en desconec les ombres, al meu món
foranes, que declinen la ferida
fins arribar al clos dels seus graons.

Torno a reptar al viu coratge amarg
que ja no tinc, per no sortir de ruta.
Través de bosc, els dits deixen resina.

Torn

Crepita el foc,
volant amb les espurnes
els records sords,

despentinant
els flocs quotidians,
les pors de sempre.

Liquats

Som a l'abric de boires,

sentint la petja verda

que escola la finestra

mentre esperem clarors

que desencaixin l'aigua

eixuta dels atzars.

L'estiu dibuixarà

nous brots de liquen bru...

Condicional

Atanso els ulls a un floc escadusser
i es perd en l’ombra incerta de l’asfalt.
Com una mort immensa, tendrament,
s’esborren les fronteres del capvespre.

Un tremolor de vidres a la cara
desperta una cançó quasi oblidada,
les veus de sal desfan fràgils contorns
i el mur de pell que clou el teu paisatge.

Demà es fondrà la neu, deixant de cendra
intactes les esquerdes trepitjades.

Barcelona, 08/III/2010

Ordit

Conviden tendrament a recordar

nostrats i bells periples per la mar.

Aromes, fona i mots, són ara el bàlsam

que sacseja i remou un pit difús.

Nàpols, Veneto, Costa Amalfitana,

les Cíclades, Atenes i Istanbul

són l'horitzó d'un bell aprenentatge,

paisatge, mapa i viu ressò del cor

que tan sovint ofega la ignorància.

Racons del món, tant nostres com la mar

què tant fereix com banya els atzucacs

d'un temps, sovint, mancat de llibertats.

...Volaven veles blanques als balcons

de la ciutat serena i astorada,

i un llogarret dormia a la Campània

embolcallat de núvols abrusats,

i perfumaven tot carrer estret

i costerut llimones grans i verdes,

i els astres es ponien en calderes,

de greus volcans, a Thira, la formosa,

i d'antigues onades retornaven

ecos de laberints i fils perduts,

i el traç dels minarets desdibuixats

pel fum del pensament, sal i vaixells...

Per sempre més imprès a la memòria

aquest sentir-nos vius en descobrir

que som germans, també, un full en blanc

on fruitaran llavors del nostre temps.