Tot res

No et romandrà cap nit a la memòria
tant sols vivint el temps fugaç d'aeròlits
(del cràter fins al traç incandescent)
que van deixant la set sobre l'escorça.

Sense cap mot als llavis tornarà
l'error d'un bes no escrit, sense paisatge.

Reblert

He anat trobant indicis de plaer
d'inconeguts perfums al llarg dels dies,
i el goig sempre ha tornat color tempesta.

I en desconec les ombres, al meu món
foranes, que declinen la ferida
fins arribar al clos dels seus graons.

Torno a reptar al viu coratge amarg
que ja no tinc, per no sortir de ruta.
Través de bosc, els dits deixen resina.

Torn

Crepita el foc,
volant amb les espurnes
els records sords,

despentinant
els flocs quotidians,
les pors de sempre.

Liquats

Som a l'abric de boires,

sentint la petja verda

que escola la finestra

mentre esperem clarors

que desencaixin l'aigua

eixuta dels atzars.

L'estiu dibuixarà

nous brots de liquen bru...

Condicional

Atanso els ulls a un floc escadusser
i es perd en l’ombra incerta de l’asfalt.
Com una mort immensa, tendrament,
s’esborren les fronteres del capvespre.

Un tremolor de vidres a la cara
desperta una cançó quasi oblidada,
les veus de sal desfan fràgils contorns
i el mur de pell que clou el teu paisatge.

Demà es fondrà la neu, deixant de cendra
intactes les esquerdes trepitjades.

Barcelona, 08/III/2010

Ordit

Conviden tendrament a recordar

nostrats i bells periples per la mar.

Aromes, fona i mots, són ara el bàlsam

que sacseja i remou un pit difús.

Nàpols, Veneto, Costa Amalfitana,

les Cíclades, Atenes i Istanbul

són l'horitzó d'un bell aprenentatge,

paisatge, mapa i viu ressò del cor

que tan sovint ofega la ignorància.

Racons del món, tant nostres com la mar

què tant fereix com banya els atzucacs

d'un temps, sovint, mancat de llibertats.

...Volaven veles blanques als balcons

de la ciutat serena i astorada,

i un llogarret dormia a la Campània

embolcallat de núvols abrusats,

i perfumaven tot carrer estret

i costerut llimones grans i verdes,

i els astres es ponien en calderes,

de greus volcans, a Thira, la formosa,

i d'antigues onades retornaven

ecos de laberints i fils perduts,

i el traç dels minarets desdibuixats

pel fum del pensament, sal i vaixells...

Per sempre més imprès a la memòria

aquest sentir-nos vius en descobrir

que som germans, també, un full en blanc

on fruitaran llavors del nostre temps.

Pòsits

No és fàcil recordar com cau la pluja
als tolls enlluernats de la memòria,
ni de l'intent concèntric dels senyals
glossar el degotim silent de l'aigua.

La saviesa del verí

Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.