dimarts, 12 de gener del 2010

MMIX

Així, bastint un somni ben despert,
cavalca i entra endins l’esguard més clar.
Nua la sang, flameja el fruit madur,
igual que el vi fosqueja i el vent se'n du
les càlides carícies d’un vers
i les arrels dels noms desconeguts.

(desembre/IX)

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Me n'ha agradat molt la claredat del pensament que vehicula.

Endavant amb el MMX!