Així, bastint un somni ben despert,
cavalca i entra endins l’esguard més clar.
Nua la sang, flameja el fruit madur,
igual que el vi fosqueja i el vent se'n du
les càlides carícies d’un vers
i les arrels dels noms desconeguts.
(desembre/IX)
cavalca i entra endins l’esguard més clar.
Nua la sang, flameja el fruit madur,
igual que el vi fosqueja i el vent se'n du
les càlides carícies d’un vers
i les arrels dels noms desconeguts.
(desembre/IX)
1 comentari:
Me n'ha agradat molt la claredat del pensament que vehicula.
Endavant amb el MMX!
Publica un comentari a l'entrada