Volent-te foc el fred assaja nus
i veus brostar les fulles que ningú
no ha trepitjat encara, com al mar,
mai no roman a l’aigua l’esquelet
de les onades. Fuig veloç el temps
malgrat la llum final a l’horitzó,
un sempitern capvespre de bombeta
incandescent que et glaça la mirada.
1 comentari:
"Volent-te foc el fred asssaja nus"
Potent!
Des del Bages estant.
Emili
Publica un comentari a l'entrada