Primera nit tancada de l'estiu,
encara dèbil com un full que esper
torni a la pau la música callada.
Com altres cops serà l'intent efímer,
ni dels records que esclaten al cervell
els dits saben trobar ham ni carnada.
L'ànsia que retalla el temps confon
la nit i el jorn i els límits que coneixen
les paraules absurds i adés banals.
dilluns, 23 de juny del 2014
diumenge, 11 de maig del 2014
Centrífug
Mirant amb ulls d’ahir, com qui no sent
ressons d’allò que mai no és dit, somrius,
i no esdevé cap risc en el teu ordre.
Abans, potser, demà... només són formes
que has deixat en el jardí del temps
i no et fan mal, només dolor de ventre.
Tot sembla contemplar-se a si mateix
i no et confon la ingenuïtat fingida
a cada intent de curullar la copa
buida que a ningú has ofert d’omplir.
La forma viva del teu somni encès
tant sols flirteja amb el gest dels altres.
ressons d’allò que mai no és dit, somrius,
i no esdevé cap risc en el teu ordre.
Abans, potser, demà... només són formes
que has deixat en el jardí del temps
i no et fan mal, només dolor de ventre.
Tot sembla contemplar-se a si mateix
i no et confon la ingenuïtat fingida
a cada intent de curullar la copa
buida que a ningú has ofert d’omplir.
La forma viva del teu somni encès
tant sols flirteja amb el gest dels altres.
divendres, 18 d’abril del 2014
Les veus
Potser no entens, tot just albires fum,
com si una síl·laba et pogués respondre
i no explicar-te el desconcert del nu,
però és com dir que el foc s'apaga amb aigua,
sentir que no existeix amagatall
darrere els mots on saps el cos no mana.
Tot sol no plany, i tanmateix un pes
bregat imita la sintaxi fosca
quan tiben els desitjos de la ment.
com si una síl·laba et pogués respondre
i no explicar-te el desconcert del nu,
però és com dir que el foc s'apaga amb aigua,
sentir que no existeix amagatall
darrere els mots on saps el cos no mana.
Tot sol no plany, i tanmateix un pes
bregat imita la sintaxi fosca
quan tiben els desitjos de la ment.
dijous, 3 d’abril del 2014
Volent-te foc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)