dilluns, 23 de juny de 2014

L'àmbit del blanc

Primera nit tancada de l'estiu,
encara dèbil com un full que esper
torni a la pau la música callada.
Com altres cops serà l'intent efímer,
ni dels records que esclaten al cervell
els dits saben trobar ham ni carnada.
L'ànsia que retalla el temps confon
la nit i el jorn i els límits que coneixen
les paraules absurds i adés banals.

diumenge, 11 de maig de 2014

Centrífug

Mirant amb ulls d’ahir, com qui no sent
ressons d’allò que mai no és dit, somrius,
i no esdevé cap risc en el teu ordre.
Abans, potser, demà... només són formes
que has deixat en el jardí del temps
i no et fan mal, només dolor de ventre.
Tot sembla contemplar-se a si mateix
i no et confon la ingenuïtat fingida
a cada intent de curullar la copa
buida que a ningú has ofert d’omplir.
La forma viva del teu somni encès
tant sols flirteja amb el gest dels altres.

divendres, 18 d’abril de 2014

Les veus

Potser no entens, tot just albires fum,
com si una síl·laba et pogués respondre
i no explicar-te el desconcert del nu,
però és com dir que el foc s'apaga amb aigua,
sentir que no existeix amagatall
darrere els mots on saps el cos no mana.
Tot sol no plany, i tanmateix un pes
bregat imita la sintaxi fosca
quan tiben els desitjos de la ment.

dijous, 3 d’abril de 2014

Volent-te foc















Volent-te foc el fred assaja nus
i veus brostar les fulles que ningú
no ha trepitjat encara, com al mar,
mai no roman a l’aigua l’esquelet
de les onades. Fuig veloç el temps
malgrat la llum final a l’horitzó,
un sempitern capvespre de bombeta
incandescent que et glaça la mirada.