dimarts, 8 de desembre de 2009

gris 1: Aire fi i gelat. [...] gris 2: De color intermediari entre el blanc i el negre. Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

No som res (penses) quan mirem els astres...

D'exempta força aquells sanglots de saba
que volen arrelar al teu capvespre.
Fragments d’estels (diries) verbs com dards
a l’ombra de penyores oblidades.

Pensa, record i absència son sols
pregons calfreds damunt aquesta terra.

08/12/09

dimarts, 10 de novembre de 2009

Amaines com pluja fina

Amaines com pluja fina,
i en claudiquen colors de porpra
pels jardins sense acabar.

Pels orbes, tot deixant-te anar,
esgarrapes els grans d’arena
que ara et manquen per atènyer.

A les butxaques, temps i llum
assassinats tot sent infant,
que reclama l'insomni etern.

Sembla enfosquir la carn del vespre
i les bastides cremen nits,
car bé en saps de jorns ufans.

Jorns inundant l'esguard i el llenç
de bells i antics paisatges purs,
engolint l'horitzó trescat.

Amaines com pluja fina,
aquella que voldria encendre
el silenci del teu estel.



dimecres, 28 d’octubre de 2009

Volem refer camins a les palpentes


Volem refer camins a les palpentes
del nostre nom tants cops lletraferit.

Cerquem senyals de cendra manllevats
si al viu del cel veiem menar tempestes.

Comptem hores mancades del poema
com síl·labes perdudes d'aquest temps.

És així amic, que veus per tot silencis
i esborres ulls tancats com dos preguntes:


Tu?
Jo?

divendres, 23 d’octubre de 2009

Apologies

Deslliura’t d'aixovars funeraris
si en l'insistent angoixa de lèxics
perifrasats, t'ofegues.
Deslliura’t d'embolcalls inservibles
que creus necessitar, assajant
a cops d’abdominals.
Deslliura’t ara, doncs, de l'angoixa
penitent, estalvia en doctrines,
crida als voltors sacrílegs.
Deslliura’t d'aquest viure en recés
i fes honors al sexe i al pecat,
ja lliurat d'aparences.

Abriva’t, ara, del menar que et censuraves...


                      22-X-09

diumenge, 18 d’octubre de 2009

El meu poeta

 Si vull pintar de verd un atzur impossible
i ensello les crineres al galop dels somnis,
enmig de laberints i gestos d'acrobàcia
travesso els teus torrents i em xopo cobdiciós,
fonent-me dins el teu esguard de tranuita ànsia.
 
Perceps a l'horitzó de barris perifèrics
Ítaques perfilades, mancades de tanques.
Si és allà, a on et menen les passes, Amic.
Tens por d'anomenar, qui t'escorta el viatge?

18/10/09

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Nit

 Cap a la fosca, l’òliba esgaripa,
el crit, però, fa temps no t’esborrona.
El seu bec és petit per al teu coll,
i els ulls lunars sols guaiten el teu rastre.

17/10/09

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Ara ja ho saps


Adés, corprès d'aquest temps desmoblat,
no recordes, a força de tocar,
el so inaudible que ara t'allibera
d'antigues i insolades vehemències.

No caldran les promeses disfressades
d'aquells sufismes que, centrifugats,
el desig de volar et congriaven,
arran de Konya, arran de mil deserts.

Impossible romandre ara a l'esguard
d'un mar fecund de tants estius viscuts,
què amb dofins solcuits en remullaves
els pensaments utòpics i adormits.

Ara saps que les hores són ferotges
pseudo-felidaes desarrelant gestos
de glaç letal a cop d'esgarrapades
quan ets esclau del tedi desbocat.

Ara saps d'aquells trens que no s'aturen
al pas de llargues hores de l'espera,
que el paviment d'aquelles aventures
es desdibuixa a manca del teu zel.

Tot és efímer, tot t'és ja tan breu...

02-10-09

dilluns, 28 de setembre de 2009

Venezia





Sovint et recordo,
i en creuar el pont,
sento i veig encara
llims del teu desig,
formós i perdut.



     28/09/09

divendres, 25 de setembre de 2009

Enartant




25/09/09

Triar

 Pelegrí entre record i obscura essència
el dia passa al marge dels propòsits,
així ens corprèn i espanta aquell sobtat
encontre amb l'oceà distint, immens.
Aigües on banyar les velles ànsies,
on d'absència el plor és clandestí..
De vegades els dies passen. Moren
 a la barra d'un bar, tots els anhels.

25/09/09

divendres, 18 de setembre de 2009

Maltempsada















Cada gota insistint a la teulada
parla d'aquesta nit buida d'estels.

cada retruny a cel obert m'espanta
si el llamp va reflectint el teu miratge.

Mirant embadalit cap a la fosca,
vaig intuint un rostre inconegut.

              18/09/09

dimecres, 16 de setembre de 2009

Tornada















Que plou tristor, somnies, pels carrers
de Nova York, quan hi ha xardor feixuga
vessant la sal pel Clot.
De pluja i pena, tarda grisa al Central
Park, Lexington amunt, Cinquena avall,
i esperes a l'Starbucks.
I ja has penjat l'abric d'il·lusa fronda
que, a voltes, s'endevina ben fugaç.
Secrets de boira d'Ashfield,
obaga la postal,
fem via de recances
si amara un sol mullat.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Recordo















Així, aquelles curtes tardes al
porxo de La Vetusta Hacienda.

Així, tan sols, batzega la memòria
desdibuixada a cops d’indiferència,
a frec dels núvols de Cundinamarca.

Crepuscle incert i d’escassa treva
glossant la prima llum que s’endevina.

Sesquilé, 17 juny 2009 -- Barcelona, setembre 2009

dijous, 3 de setembre de 2009

Capvespre














Firenze crema als ulls com brases vives,
i el cel s’emplena de magranes porpra
astorades als balcons, ja de dol
per l’embranzida gòtica del temps.
Pels vells carreus ressona el cant antic,
sabuda fona arran de boira que ara
es difumina als llavis i genives.


Desembre 2008 -- 03/09/09

Fites

En el desig d'un nou viatge
retrobes la remor del somni;
onades rítmiques trencant,
adés, el teu desori urbà.

Revius a esclat de sang marcida
els dies d'un present descalç,
desposseït de pau estèril,
negant gaubança al teu desig.

Insondable, no mor la pensa
a l'alba sense haver triat,
sempre mancat d'un ara,
allò què tu voldries ser.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Revers










Els finestrals del MoMA,
retrovisors del cotxe,
les finestres del subway,
i d'Ashfield els estanys.

Cap reflex no et retorna
el desitjat viatge
que vas imaginar.

Presoners de costums,
tant sols hem sabut retre
honor al vell poema(*):
samarretes autòptiques.

02/09/09
(*)
http://emili-trapero.blogspot.com/2006_05_01_archive.html

dimarts, 1 de setembre de 2009

L'Amor és mar desfeta

Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos complimens. [235]

Llibre d'Amic e d'Amat d'en Ramon Llull.


L'Amor és mar desfeta d'onades i de vents, que no té port ni riba pels pobres bastiments.

Perles del llibre d'Amic e d'Amat d'en Ramon Llull. Jacint Verdaguer