diumenge, 22 de juliol del 2012

Quietud

Potser hi haurà perdó quan finalment
quedin les lletres nues avançant
per l’horitzó tan blau, incandescent,
revifant traces de tot vent alçat
que la raó no atansa ni allibera.
Així ens plaurà el contorn d’un nou jardí
i el seu daurat polsim quan dolçament
declina amb tanta llum, despullant l’aigua.

Salmai

Adéu-siau fragments de llum al port,
del nostre temps defugen illes d’or
als vents de tramuntana i de gregal,
les ones guaiten els tresors que deix
amb tu, i bressant un somni persistent,
també volen morir en colpejar
les seves dunes, calc del teu contorn.
Bocins de lluna i tant d’amor perfan
la veu i sembla obscè tot mot que bull
i amb què t’invoc la pluja que no has vist,
i els versos que no escric i saps que enyor.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Trinc

Sovint el temps comença aquell capvespre
en que te'n vas anar i els versos van
liquant glaçons al got que et faig a mans.
Els ulls oberts, filtrant la llum del vidre,
traspuen les sentors des d'on reveles
que la tristesa sura inútilment
damunt l'escara d'aquest iceberg.