dijous, 3 de setembre del 2009

Capvespre














Firenze crema als ulls com brases vives,
i el cel s’emplena de magranes porpra
astorades als balcons, ja de dol
per l’embranzida gòtica del temps.
Pels vells carreus ressona el cant antic,
sabuda fona arran de boira que ara
es difumina als llavis i genives.


Desembre 2008 -- 03/09/09

2 comentaris:

Blaumar ha dit...

Hivern a Firenze, lloc abrumador on a cada revolt et trobes amb un bocí d' historia. Fort vent, carregant forces per resistir-lo. El vent que tant el porta lo bo com lo dolent. De vegades et deixes acaronar plàcidament pel seu alè. D' altres t' has d' agafar al que puguis per evitar que se te'm porti. Moltes gràcies per tot.

Obanshee ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.