diumenge, 25 de setembre del 2011

Lluernes

Diré els mosquits famèlics de l'estiu
que escampen citronel·les al seu batre,
les cames cargolades a la hamaca
sota les branques fines de l'acàcia,
i ocells reblint de fona el cel tant clar,
el tall coent endins l'aigua salada
i de l'arena marques a l'espatlla,
el bleix d'un altre cos i quatre cames,
i a l'horitzó les veles dibuixant
arrels de foc agut a l'aigua apàtrida.
Diré que em fuig l'estiu, no res de mi.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Idiolecte

Si el meu llapis anés enllà dels tòpics,
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels  barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?

Fontclara, 18/09/2011

divendres, 9 de setembre del 2011

Hagués estat...

Oníric camp d'espigues mai collit
no veig ben bé la lluna ni poncelles
tampoc del tot la meva ombra llarga
que juga amb els estels com un arquer
tensant la corda cap a l'orb nacrat.
Encara els galls no canten al traspàs
d'aquesta fosca nit. Quina hora és,
què a la silent carena del Montgrí
encara no despunta un vent de zinc?
Sento la veu del meu germà encara
amb força divergent de nord a sud,
marges del temps i el buit que han de venir.
Tancant els ulls perduts en el seu rostre
sento que ha estat amb mi en aquests turons,
cavalca el cor a un bri de llum argenta,
ignoro què un calfred d'hivern clourà
sobtadament la nit i el temps solaç.

(Palau-Sator, 03-IX-2011)

dilluns, 5 de setembre del 2011

Això no obstant.

Ensumo i tasto peces per compondre
un altre inútil vers, si la mesura
et mena a interpretar sentits ocults
en el silenci efímer dels seus mots.
Escric d'allò que el seu alè no nombra,
i no li cal trobar un nord absurd
de claredats i d'ombres en el fus,
ni pòsits revessats en el seu to.
Reclòs, dins la pantalla, sembla escassa
la flama que rapeix el pensament,
i en el coratge breu de ser, limites.
En un estany borrós queda la imatge,
i dins d'ell tot regira i tot reté.
Difícil, que t'ajudi a ser subtil.