divendres, 9 de setembre del 2011

Hagués estat...

Oníric camp d'espigues mai collit
no veig ben bé la lluna ni poncelles
tampoc del tot la meva ombra llarga
que juga amb els estels com un arquer
tensant la corda cap a l'orb nacrat.
Encara els galls no canten al traspàs
d'aquesta fosca nit. Quina hora és,
què a la silent carena del Montgrí
encara no despunta un vent de zinc?
Sento la veu del meu germà encara
amb força divergent de nord a sud,
marges del temps i el buit que han de venir.
Tancant els ulls perduts en el seu rostre
sento que ha estat amb mi en aquests turons,
cavalca el cor a un bri de llum argenta,
ignoro què un calfred d'hivern clourà
sobtadament la nit i el temps solaç.

(Palau-Sator, 03-IX-2011)