dijous, 22 de desembre del 2011

Santa Chiara(*)
















El claustre, atent a cada bri de saba,
reposa entre columnes de cairons
ornats de cel i de llimones fresques.
El vent et trem als ulls i et fa forà
del greu brogit de l'urbs i de matèries.
La llum va despertant íntims racons
refractes d'horitzons inexhauribles.
És quan, només, hi sents l'instant de dol
de la bardissa en perdre fulles verdes.

(Nàpols, desembre de 2011)

(*)Claustre de la basílica i convent de Santa Clara, Nàpols.

divendres, 16 de desembre del 2011

Era desembre

Sembla desembre, el sol cau anacrònic
damunt l'abric. Per tot una olor fosca
endormiscada, sense fi ni origen,
maurant-te en el record d'un altre abril.
Sembla fresc l'aire al coll, el mocador
batega restes i ecos d'aquest món
que no s'assembla un bri al que imaginares
i que ara escalfa un nou neguit al cor.
Sembla que no es deturen en el vol
imatges greus anant, venint, anant,
talment una marea; mai deixant
que s'eixugui la roca dels penyals.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Parthenope

Els crits d'angoixa es perden en el temps
però han deixat solatge entre llambordes,
semblant confondre els traços esquinçats
d'un somni inacabat que ara et fascina.
Crema el desig que has vist entre la runa
i en el vertigen veus encara bella
una ciutat d'estranyes transparències.
Això no obstant, Vulcà no ha condormit
les tremolors d'aquesta ferma terra.

Nàpols, 11/12/2011

dimarts, 6 de desembre del 2011

Temptar

Es van desfent aromes pels racons
i a l'òrbita del temps, pertot, tangents.
I tanmateix ningú no s'aferralla
a un vent que ja no sap com aquissar.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Clarianes

Atura el vol la imatge que ignoraves
i s'enfosqueix la lletra a ple migdia.
Records que ja no embussen a la platja,
i saben de guspires d'un vell far.
A voltes ets la fera, a voltes por
que furga en els errors de les ferides
que parlen d'un demà imperceptible.
I un núvol creix a tort de les preguntes
sense resposta ni arguments fidels.
Tantost en puc descriure el traç
que enfonsa arrels i creu niar al cel.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Hialí

Pluja i cristall conversen deixant perles
diàfanes, suspeses i ignorants
als escorrims desfets que hauran d'abatre-les.
Fossin com mots aquestes llavors d'aigua...

dissabte, 12 de novembre del 2011

A cor què vols?

Així que un núvol pren color daurat
i deixa nits d'un rar capteniment,
així un matí fugaç sembla oblidar
que tot apunta i mor en un instant.
Així, d'escàs i lleu, el temps s'empassa,
el teu descans i flama, justament,
com si volgués la vana espera entendre't.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Allò que rou al fons

Si arrenca el jorn conflent encara de paüra,
i amb l'ull del món tacat d'ahir i fosca,
pogués la llum tallar les fluixes cordes
d'un cel prou fart de tèrboles fissures.
Si imaginant, policrom, i per contra,
un alenar distint, sense estructures,
que alliberés del fons l'estèril borra,
per cas, podria ser la sort, natura.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Fona

Escoltes l'ombra
immòbil de la sang,
torbat silenci.

Tendre present,
com vent lleuger dels dies,
traspassa pells.

Potser no saps
copsar d'un tremolor,
precipitat,

l'incandescent
desassossec on rau
el dir: "t'estim".

Aquesta pols de llum d'hivern












Deies que el fred amara el pensament.
Tan sols són fulles seques, indolents,
engalanant d'enyor el teu carrer.
L'autumne és un color escadusser,
immesurable anàfora dels dies
on es tenalla el groc de les ulleres
i on se't faran escàpols els enigmes.
Desxifraràs l'accent de les distàncies,
captiu del glaç que atura l'aire humit
dels finestrals, com dilatada hipòtesi.
Deies que el fred és un matís on rauen
els mots nus, i també els interrogants.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Sumàriament

Com si la son d'un somni esperançat
mostrés espurnes tendres d'un nou vol
i respirés sentors d'un temps cansat.
Com si la llum a trets de fam volàs
pels ulls recers de fosca, al contrallum,
que mai, ningú et diria, percebràs.
Així despulla el fràgil trem de vida
el pensament que mai ja no diràs.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Birdenbire

Vespre, et conec la traça que em confon
els marges i em detura les imatges,
vas reposant rubors a tocs de busca
i la distesa dorm entre el teixit
dels crits tancats al coll, sense saó.
"Dolça serà la nit en aquell roc
on de petits jugàvem, innocents,
entre alteroses ones de bromera,
entre el record de riures vehements
i el surt d'un llibre obert a esdevenir
fam de fronteres, sense embulls de son."
Vindrà el matí i les cendres tenyiran
d'abraç tota la mar i un blanc de núvol
sorprès d'una petita tramuntana.
Seràs pluja i l'onada, i el clar somni
d'un riu, i l'enrenou del vent al cor.

* (f: en turc 'de sobte')


dissabte, 1 d’octubre del 2011

La veu del mar

Amiga veu
serves entre les cordes
tots els abrils,

i de l'amor
sents l'infinit conhort
de la claror,

i del pagès
revel·les temps i zel
de les collites.

Oberts al mar
els mots t'han vist venir
i anar la vida.

I encara els anys,
una cançó d'atzur
crema a la sina.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Lluernes

Diré els mosquits famèlics de l'estiu
que escampen citronel·les al seu batre,
les cames cargolades a la hamaca
sota les branques fines de l'acàcia,
i ocells reblint de fona el cel tant clar,
el tall coent endins l'aigua salada
i de l'arena marques a l'espatlla,
el bleix d'un altre cos i quatre cames,
i a l'horitzó les veles dibuixant
arrels de foc agut a l'aigua apàtrida.
Diré que em fuig l'estiu, no res de mi.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Idiolecte

Si el meu llapis anés enllà dels tòpics,
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels  barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?

Fontclara, 18/09/2011

divendres, 9 de setembre del 2011

Hagués estat...

Oníric camp d'espigues mai collit
no veig ben bé la lluna ni poncelles
tampoc del tot la meva ombra llarga
que juga amb els estels com un arquer
tensant la corda cap a l'orb nacrat.
Encara els galls no canten al traspàs
d'aquesta fosca nit. Quina hora és,
què a la silent carena del Montgrí
encara no despunta un vent de zinc?
Sento la veu del meu germà encara
amb força divergent de nord a sud,
marges del temps i el buit que han de venir.
Tancant els ulls perduts en el seu rostre
sento que ha estat amb mi en aquests turons,
cavalca el cor a un bri de llum argenta,
ignoro què un calfred d'hivern clourà
sobtadament la nit i el temps solaç.

(Palau-Sator, 03-IX-2011)

dilluns, 5 de setembre del 2011

Això no obstant.

Ensumo i tasto peces per compondre
un altre inútil vers, si la mesura
et mena a interpretar sentits ocults
en el silenci efímer dels seus mots.
Escric d'allò que el seu alè no nombra,
i no li cal trobar un nord absurd
de claredats i d'ombres en el fus,
ni pòsits revessats en el seu to.
Reclòs, dins la pantalla, sembla escassa
la flama que rapeix el pensament,
i en el coratge breu de ser, limites.
En un estany borrós queda la imatge,
i dins d'ell tot regira i tot reté.
Difícil, que t'ajudi a ser subtil.

diumenge, 28 d’agost del 2011

Tot res

No et romandrà cap nit a la memòria
tant sols vivint el temps fugaç d'aeròlits
(del cràter fins al traç incandescent)
que van deixant la set sobre l'escorça.

Sense cap mot als llavis tornarà
l'error d'un bes no escrit, sense paisatge.

divendres, 8 de juliol del 2011

Reblert

He anat trobant indicis de plaer
d'inconeguts perfums al llarg dels dies,
i el goig sempre ha tornat color tempesta.

I en desconec les ombres, al meu món
foranes, que declinen la ferida
fins arribar al clos dels seus graons.

Torno a reptar al viu coratge amarg
que ja no tinc, per no sortir de ruta.
Través de bosc, els dits deixen resina.

dijous, 23 de juny del 2011

Torn

Crepita el foc,
volant amb les espurnes
els records sords,

despentinant
els flocs quotidians,
les pors de sempre.

dimecres, 22 de juny del 2011

Liquats

Som a l'abric de boires,
sentint la petja verda
que escola la finestra
mentre esperem clarors
que desencaixin l'aigua
eixuta dels atzars.

L'estiu dibuixarà
nous brots de liquen bru...

dimarts, 21 de juny del 2011

Condicional












Atanso els ulls a un floc escadusser
i es perd en l’ombra incerta de l’asfalt.
Com una mort immensa, tendrament,
s’esborren les fronteres del capvespre.

Un tremolor de vidres a la cara
desperta una cançó quasi oblidada,
les veus de sal desfan fràgils contorns
i el mur de pell que clou el teu paisatge.

Demà es fondrà la neu, deixant de cendra
intactes les esquerdes trepitjades.

Barcelona, 08/III/2010

dijous, 9 de juny del 2011

Ordit


Conviden tendrament a recordar
nostrats i bells periples per la mar.
Aromes, fona i mots, són ara el bàlsam
que sacseja i remou un pit difús.

Nàpols, Veneto, Costa Amalfitana,
les Cíclades, Atenes i Istanbul
són l'horitzó d'un bell aprenentatge,
paisatge, mapa i viu ressò del cor
que tan sovint ofega la ignorància.
Racons del món, tant nostres com la mar
què tant fereix com banya els atzucacs
d'un temps, sovint, mancat de llibertats.

...Volaven veles blanques als balcons
de la ciutat serena i astorada,
i un llogarret dormia a la Campània
embolcallat de núvols abrusats,
i perfumaven tot carrer estret
i costerut llimones grans i verdes,
i els astres es ponien en calderes,
de greus volcans, a Thira, la formosa,
i d'antigues onades retornaven
ecos de laberints i fils perduts,
i el traç dels minarets desdibuixats
pel fum del pensament, sal i vaixells...

Per sempre més imprès a la memòria
aquest sentir-nos vius en descobrir
que som germans, també, un full en blanc
on fruitaran llavors del nostre temps.

dimecres, 1 de juny del 2011

Pòsits





No és fàcil recordar com cau la pluja
als tolls enlluernats de la memòria,
ni de l'intent concèntric dels senyals
glossar el degotim silent de l'aigua.




dimarts, 24 de maig del 2011

La saviesa del verí

Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.

dijous, 5 de maig del 2011

Ara

Pendent que aquesta hora faci el torn
com sota el pas pretèrit de la pluja
que agusa les paraules engolides,
tan lentes com l'esqueix d'aquell mirall
que gens ja se'ns assembla i mira al fons.

Si respirar ens fos senzill, ¿com no
saber-se atret pel sol que fa brostar
els verds del testarral d'escorces velles
que ens són aquesta tènue bena als ulls
que frisa per descloure un mínim bri,
contra l'oblit, d'aprendre a ser parpella?
Qui sap en quin moment ara hi seríem...


dijous, 28 d’abril del 2011

Valises

En veu callada clouen els records
per no romandre sols en evidència,
i la vergonya no s'entén distesa,
sinó que absent de pòsits en el temps.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Sort del perfum dels cítrics al balcó

Provant d'entendre atzurs dels oceans
el vespre tanca l'últim raig d'un cicle
que albires sense riba i lleu brogit
de còdols grapejant-te els peus cansats.

Son de gavines, lluny, ben lluny s'entén,
de l'òrfena distesa, el foc humit
de les parpelles, cau d'aquesta espera
antiga i penetrant que rau als llimbs.

Un altre estiu d'arestes rutinàries
al marge dels oblits que esdevindran.

divendres, 18 de febrer del 2011

Seguim trescant

Seguim trescant camins per celebrar
noves albades, marges d'aquest món,
al fil de sempiterns Finisterraes.

diumenge, 23 de gener del 2011

Guaret

Abrusa als ulls el camp de les espigues,
però és més dolç el roig de les roselles.
Un marejol daurat que inunda el somni,
i a la deriva, els vells pigments retòrics.

diumenge, 2 de gener del 2011

Per tot...








Per tot carrer gosat les llums banals
fonen als ulls la boira amb les baranes.
Per tot rondina un cant indiferent
que et mena a un altre temps, potser, d'infant.
Per tot és lent l'aroma repetit
i disfressat de passes laberíntiques.
Per tot les ombres són inamovibles,
i els mots, com llamps, et porten a refugi.