divendres, 24 de desembre de 2010

De nou mirem al cel sense recança

La fi d'enguany,
no és més que anar desfent
records que el temps
somnia d'amagat.
D'un lapse nou voldries, amatent,
que el vent retorni els astres que han robat,
urgències, i fresses de la ment.
Sense adonar-te anant, ja t'has trobat
a taula un dolç, adés indiferent.

dijous, 23 de desembre de 2010

"La Omar"

No tornarà tan dolç aguait lunar,
i no puc esborrar del cor el foc
daurat de les pupil·les que tants anys
m'ha acompanyat, fidel i interrogant.

1996 Barcelona-2010 Olesa de Montserrat

dimecres, 22 de desembre de 2010

"Tempus" volant, scripta manent...

















De nou esbocinant en decasíl·labs
els blancs que cerquen flors entre la runa,
on la raó d'un crit que identifica
vol ser la imatge fosa entre els enigmes,
on el silenci lliura del mirall
la imatge que en un batre es torna alè.
L'instant paralitzant que reconeix
la solitud creixent, sense esglaiar,
i en rescabala l'ésser d'un cos erm.
És quan l'amor és digne d'esguardar-se,
que el temps caduc, de dins estant, no importa.
Vers quin destí viatgen les paraules?

dissabte, 11 de desembre de 2010

Malgrat la resistència

Pòsit del temps l'arena que al puny resta
i consumeix el vent de les butxaques.
Encara d'una escletxa un mot ben viu
escapa arrossegant-te les mancances.
De llum i nit empremtes del camí,
perpetu moviment d'amor i pires.
Més no sé dir-te encara de les pors
i angoixes de la sang silent del cos
que t'arrabassa aquesta puta "químio".

al meu germà...
T'estim.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Amatent

Entre el brancam madur dels pins
el mar desperta ingents aromes
d'un fred rogenc que clou la tarda
i enceta un fràgil i aparent
nou pols pels límits del demà.
Camí de ronda avall tot trem
a exhaust darrer sospir d'estiu,
la fi, com sempre, arriba d'hora,
deleix per fer-te presoner
d'un temps que romandrà penyora.
Molt lluny els grecs d'aquesta arena
i el vell desig de navegar,
tot d'una el tràfec va minvant
sentint els astres davallar.

divendres, 17 de setembre de 2010

Rerevera

Encara destil·lant gotetes fredes
la teulada, els bassals que ja no parlen
sadollen la humitat dels gots vessats.
S’albira pels terrats algun silenci,
l’arrel que amaga antics jardins florits
greus i secrets que es moren de desig.
Del fràgil temps les últimes cuades
vestint-te nous carrers, camins i gent
sobre un nou paviment de fulles mortes.

dijous, 16 de setembre de 2010

Autumne


La tarda deixa als marges altes flaires
del verger, la font clara de les deus
raja allà on l’herba creix i un refilet
lleuger d’ocells sadolla planys de set.

L’ombra del lledoner revifa el gest
de les espores velles i el seu zel,
però setembre s’alça en pluja i clou
l’estiu, penyora breu d’un raig de sol.

Tot gira exacte a cada anyada i el dol
regira fulles seques pel camí,
un rastre taciturn sense fruitar
llavors d’un bell miratge esperançat.

dilluns, 9 d’agost de 2010

Mogador



















En la distància
un viu ressò de mots
regira els vidres,

i t’aixopluga
el vent de les postals
parlant d’oasis,

arena i mel
on retrobar el pols
de les marees,

sense saber
nostrats els vells camins,
on, dius, somnies.

D’una altra vida
alisi és el record
surant al mar.

dijous, 8 de juliol de 2010

Cosmogonies











Segueix el rastre agònic de pols blanca
la vida que han deixat astres roents
als temples i palaus d’aquesta riba.
Columnes astorades de pregàries,
corcada espina de vells derelictes
on trobaran repòs els nostres morts.

πΕιρΑιάς, juny de 2010

divendres, 25 de juny de 2010

Bromera













El sol dibuixa fum d'estels a l'alba
i deixa un mar daurat a les pupil·les.
Bressola un somni l'ample excés de llum,
tan pregon com obscurs els teus abismes.
Digues, Thira: per què tan greu perfil?

divendres, 14 de maig de 2010

Aprendre


















Petjades fonedisses,
desconegut destí
de la humitat del cel.
Amara d’innocent
aroma el pensament
i els tolls de la memòria.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Itinerància

















Estrall d’ocells
d’un cel inexplicable
i sense treva.

En la distància
el foc ha despertat
mil pètals grisos.

Crema la terra
enllà d’un continent
desconegut.

Núvol mandrós
que abraça les paraules
que no saps dir.

De nou la por
i la fatiga estèril
d’allò que es mor.

dijous, 15 d’abril de 2010

Records













Recordo encara la claror
davant la sort d’un temps afable
en que somrèiem sense esforç
i no sotjàvem maltempsades
pels vius dels nostres horitzons.
No sabíem, però, de pèrdues
ni de projectes esquinçats
ni metafòriques presbícies,
i ensems, jugàvem a ser grans.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Segones lectures




















Atzar d’albades
rellisquen per les hores,
se’m duen lluny.

Cercant pels marges
aplego antics bocins
d’arrels perdudes.

Un verb molest
enterboleix l’accent
d’absurds sofismes

fidels a un viure
abstracte i circumdant,
sense additius.

Encara avui,
perfums inassolibles
omplen les pàgines.

divendres, 2 d’abril de 2010

Nocturnal

Vigília de nits, tiges al vent
que al ritme irreverent de la foscor
et bressa el tacte dolç d’un altre llibre,
omplint de fulles fresques el teu bosc.
El fred conforma i vetlla l’horabaixa
difuminant paisatges de saudade.
Rere arbres nus s’abranda un nou confí
i es multiplica el teu jardí insondable.
I el matí obre net el dolç record
d'absències que van omplint ton viure.

dijous, 1 d’abril de 2010

Escapada














Torna la sort dels dies sojornats
a l'ombra d'autumnals i lents capvespres,
imatges que et foraden el present
com dolç verí.
                 Company de les mancances.

Torna el record dels versos que cercaves,
i una altra llum evoca el temps perdut
desfent lectures, marges i arguments
d'un nou poema esdevingut presagi.

La calma d'un paisatge retrobat
et plana a la mirada d'un nou temps
que encara no sabies anhelaves.

dijous, 25 de març de 2010

Diletant














Tot fent viratges t’omples d’horitzons
que et desdibuixa tot racó d’insomni,
i a tot capvespre es mor d’enyor la llum
d’antics estius encara imaginats.
A cops de sal un gest se’t fa inaudible
i plores pells que no has sabut retindre.
Així es dissol la set de la suor
com al desert la sorra dels miratges.

dimarts, 16 de març de 2010

Fuga

Incendia el record l’ultima nota
d’aquell estiu gaubat a les palpentes
alçant-se en la remor de les onades
i sacsejant l’excés de boira al bosc.
La llum fixava ombres i colors
rendint-se tendrament a “Cape Cod morning”,
calant el sol als ulls i travessant
cortines d’una escena de museu.
El goig arriba i marxa en un instant,
com branques de la nit tallant les flames.

dilluns, 15 de març de 2010

Nosa

L'onada al got ressona a la memòria
vetllant-te la certesa d'esvorancs,
com l'únic al·legat de sal vessada.







Terrassa, 15/03/2010
.

divendres, 12 de març de 2010

Vint-i-quatre hores












És així que a l'espera d'un retorn
suïcides flors i llibres d'utopia,
quan fanals closos taquen un nou dia
i el batent clou miratges del sojorn.

És així que recordes un contorn
quan crida el full d'eufèmica elegia,
i és estona o un any radiografia
de natures que esperen el seu torn.

És així que et reitera la paraula
que no endevines i estossega al pit
si penja als ulls un altre bis de faula.

És així que les hores tornen nit
i un neguit de sabates para taula
i res no passa al traç de l'infinit.

El Clot, 12/03/2010

dilluns, 8 de març de 2010

Butllofes


















Fràgils bombolles
enlairen aquest vespre
tornassolat.

Globus d’oxigen
que esclaten a la mà.
D’aigua i sabó

es fon la nit
i no en saps l’origen:
ho has somniat?

PTOWN-BCN, 2010

diumenge, 7 de març de 2010

Entelèquia


De sentiment
fiblant no és que destil·la
el teu delit,

ni de substància
et tempta coneixença.
No hi ha secrets

sense presència
d’aquella fantasia
que t’alimenta.

Serà el desig
penyora de la carn,
el teu record.

divendres, 5 de març de 2010

Aporema









La pols s'atura
en arribar la nit,
el somni balla.

I es torna por
en despertar el dia;
joguets trencats.

Tot gest marcit
al fons de cada mot,
vetlla la hipòtesi.

dimarts, 2 de març de 2010

MMX
















L'any finia d'últims glops als peus d'Agripa,
com tel boirós de llum lliscant pel Tíber.
Tronaven bells colors a les finestres,
batent al rostre obert les amples ribes.

Records com punys que esperen al calaix
entre barrets, ombrel·les i nous mapes.
Destins de vent i de fugida encesa
com sacrifici ofert a la rutina.

Jamai serà el record tan dolç d'absència.
Som arbres nus cercant la primavera.

diumenge, 28 de febrer de 2010

Taques







La nit basteix racons de molsa on deixar caure hores mancades, taques de son i ombres.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Mat


















Tres hores d’una tarda:
faules, cafès i escacs
desterren la basarda
d’irrompre en atzucacs
fidels al temps que et guarda.

A frec de lloses primes
cavalques sens mesura
pels mots que ja t’estimes
i evoques la textura
de l’ham que legitimes.

Tres cavalls i una reina
aguaiten dins la capsa.

divendres, 19 de febrer de 2010

Xardor















Alcen el vol gavines cridaneres,
sobre les fràgils teules del matí.
Defugen de l'ardent calitja, boges,
encalcen la frescor del mateix vol
i trobaran recer cap a les ombres,
allà cauran exhaustes, finalment.

(02/07/09)

dijous, 18 de febrer de 2010

Roma

Descobríem ahir secrets de pedra.
Davant Marcello,esborrarem l'exili als seus carreus.

Verrà


















Vindrà l’estiu,
obrint de soca-rel
les vestidures.

Petxines

El mar comprèn les formes de la llum
i arrodoneix els còdols quan batega,
i mor allà on trepitges dol i estrelles.




Blaumar ha dit...
molt bo. Sembla fet per mi. O al menys jo m' he sentit tant identificat...
dijous, 18 febrer, 2010

diumenge, 31 de gener de 2010

Per un darrer silenci

On ahir els miratges nous  
són pensa indestriable?     
Amanyagàvem quan íntims
secrets d'indocte atzur?    

On s'esguerra el plaer, avui,  
del somni inabastable?           
Si els propòsits endolen glaç 
i pòsits de ressaca.

On el record, demà, raurà
d'insatisfets pedaços?
Quan tot retorni clarament
en senzilla distància.

31-X-2010

dimarts, 12 de gener de 2010

MMIX

Així, bastint un somni ben despert,
cavalca i entra endins l’esguard més clar.
Nua la sang, flameja el fruit madur,
igual que el vi fosqueja i el vent se'n du
les càlides carícies d’un vers
i les arrels dels noms desconeguts.

(desembre/IX)