dimecres, 25 de gener del 2012

Enyor

Desmesurat matí per tota estança,
sembla sobrer, si bé convé, tot mínim
assaig equinoccial perquè els colors
tornin a ser possibles sobre el mar.
Refer els horitzons sense oblidar 
la teva llum pels jorns de vent i pluja
que han de venir, damunt l'espai de veus
desdibuixant la llar que ara s'esfondra.
I adés el foc als ulls vers la contesa!
com sempre, dolçament, em demostrares
sense remoure, dins, tot el neguit
obscur que t'ofegava lentament.



dilluns, 23 de gener del 2012

Estimadíssim germà

Els anys de comparatge, tornen nets,
a voltes rapidíssims, com un flaix.
Fins al darrer detall els vull copsar
perquè no res deturi les respostes.
Els més secrets te'ls xiuxiuejo lents
com si, agafats del braç, t'acompanyés
per cada posta i cada mar nostrat,
així, senzills, perquè no esclatin les
angoixes  dels projectes esquinçats.
I si tornès a escriure, abans el temps
porti l'accent obscur, dibuixaria l'eix
i el moviment suau d'onades lentes,
fins penetrar-me el teu respir al cor.

18 de gener de 2012
Jesús Mohedo Fabregat
Per sempre més...



divendres, 13 de gener del 2012

De viu en viu















Potser, el respirar l'alè concret
que estira els braços des de dins la terra
cercant escups de pluja sense mètrica
és més sincer que qualsevol lament
que cap clofolla buida pugui entendre.
S'entén que el so d'aquesta obaga verda
creix i dibuixa un ball astorador,
ben lluny de tot maldat raonament
la limfa endreça l'àpat dels contorns.

dijous, 12 de gener del 2012

Constant













I encara deixarem, a contracor,
alguna porta oberta i les finestres
on hem anat llençant el que potser
caldrà saber demà. Sense rancor,
cap sacrifici udola el mot precís
que ignora l'impossiblement mai dit.