diumenge, 27 de maig de 2012

La mare

T'atrau que el sol es vagi allargassant
fins arribar al teu espai silent,
teixint d'enyor subtil, imaginant
les minses puntes de ganxet pendents
d'un fil, petites com un puny alçat
que no ha trobat contesa. Lentament
t'aboques al carrer, multiplicant
en guerres d'altres temps un sol moment
i en escoltar la fona dels infants
has despullat un bes sense present.
La dolça Anna Maria no ha gosat
avui tancar finestres, amatent
a l'últim post perdut que li ha deixat
estries al seu ventre obert i sent
endins la tremolor d'un riu callat.

dissabte, 26 de maig de 2012

Transsubstanciar

Caminàrem ahir sense saber
del breu destí que als peus ens crema dens,
sense saber de tant espai al cor
que encara sura als ulls, sense saber
que sota el cel no hi ha cap terra ferma,
que a cada pas podem trobar un pou,
o bé un solar endormiscat de runa.

dimecres, 9 de maig de 2012

Tanmateix

De nou vermell el cel que empeny matins
i el temps, com un mirall, tempta el paisatge.
Et sents avui perplex d'una remor
d'adolescent i el seu pretèrit pur,
tossut, retorna encès als horitzons
i vincla en els ressons de la vellesa.
Et tempta la claror, i tanmateix,
els dubtes són, seran, aquells de sempre.

La veu

L'estiu comença a entrar per la finestra,
a cops de mot, em vaig traient els límits,
no queda res per dir i em sento nu.
Caldrà mudar-li els noms a cada cosa.


dilluns, 7 de maig de 2012

Una fulla d'olivera

Batega aquesta fulla al ritme fosc del vent,
l'arbre passiu voldrà jugar-se-la a no vèncer
i sota el blanc de lluna no en dubta de convèncer
als peus de quadratures fèrtils que ja no sent.
L'avenc d'on xucla resta sec, i en sap de regles
d'arriscar-se a decréixer o jugar a vinclar
més fort l'enyor de tendre tija que vol cerclar,
de contraban, la font que cau fins a les segles.
El cap sempre somnia nous horitzons, i el tronc,
color terròs, en no saber cap altre nord,
figura a frec d'ocells viandes pel seu gord,
són pluges d'altres terres tibant la corda enflonc.
La fulla alça l'esguard, tal si es llevés l'espina
es deixa anar creient-se, tota sola, botànica
libèl·lula tornant-se esparsa rima, orgànica.
Dormia aquest matí al portal de l'oficina.

dimarts, 1 de maig de 2012

Meridià

Reviure flaires d'un camí florit,
saber d'un pètal el secret que guarda,
trobar-li el batre a les remors del vent
per fondre anhels al seu jardí sedós.
Sortir, veloç, del meu arbori avenc
quan em desperti un nou i transparent
migdia, i així només, deixar-me vèncer.