diumenge, 27 de maig de 2012

La mare

T'atrau que el sol es vagi allargassant
fins arribar al teu espai silent,
teixint d'enyor subtil, imaginant
les minses puntes de ganxet pendents
d'un fil, petites com un puny alçat
que no ha trobat contesa. Lentament
t'aboques al carrer, multiplicant
en guerres d'altres temps un sol moment
i en escoltar la fona dels infants
has despullat un bes sense present.
La dolça Anna Maria no ha gosat
avui tancar finestres, amatent
a l'últim post perdut que li ha deixat
estries al seu ventre obert i sent
endins la tremolor d'un riu callat.