dijous, 25 de març de 2010

Diletant














Tot fent viratges t’omples d’horitzons
que et desdibuixa tot racó d’insomni,
i a tot capvespre es mor d’enyor la llum
d’antics estius encara imaginats.
A cops de sal un gest se’t fa inaudible
i plores pells que no has sabut retindre.
Així es dissol la set de la suor
com al desert la sorra dels miratges.

dimarts, 16 de març de 2010

Fuga

Incendia el record l’ultima nota
d’aquell estiu gaubat a les palpentes
alçant-se en la remor de les onades
i sacsejant l’excés de boira al bosc.
La llum fixava ombres i colors
rendint-se tendrament a “Cape Cod morning”,
calant el sol als ulls i travessant
cortines d’una escena de museu.
El goig arriba i marxa en un instant,
com branques de la nit tallant les flames.

dilluns, 15 de març de 2010

Nosa

L'onada al got ressona a la memòria
vetllant-te la certesa d'esvorancs,
com l'únic al·legat de sal vessada.







Terrassa, 15/03/2010
.

divendres, 12 de març de 2010

Vint-i-quatre hores












És així que a l'espera d'un retorn
suïcides flors i llibres d'utopia,
quan fanals closos taquen un nou dia
i el batent clou miratges del sojorn.

És així que recordes un contorn
quan crida el full d'eufèmica elegia,
i és estona o un any radiografia
de natures que esperen el seu torn.

És així que et reitera la paraula
que no endevines i estossega al pit
si penja als ulls un altre bis de faula.

És així que les hores tornen nit
i un neguit de sabates para taula
i res no passa al traç de l'infinit.

El Clot, 12/03/2010

dilluns, 8 de març de 2010

Butllofes


















Fràgils bombolles
enlairen aquest vespre
tornassolat.

Globus d’oxigen
que esclaten a la mà.
D’aigua i sabó

es fon la nit
i no en saps l’origen:
ho has somniat?

PTOWN-BCN, 2010

diumenge, 7 de març de 2010

Entelèquia


De sentiment
fiblant no és que destil·la
el teu delit,

ni de substància
et tempta coneixença.
No hi ha secrets

sense presència
d’aquella fantasia
que t’alimenta.

Serà el desig
penyora de la carn,
el teu record.

divendres, 5 de març de 2010

Aporema









La pols s'atura
en arribar la nit,
el somni balla.

I es torna por
en despertar el dia;
joguets trencats.

Tot gest marcit
al fons de cada mot,
vetlla la hipòtesi.

dimarts, 2 de març de 2010

MMX
















L'any finia d'últims glops als peus d'Agripa,
com tel boirós de llum lliscant pel Tíber.
Tronaven bells colors a les finestres,
batent al rostre obert les amples ribes.

Records com punys que esperen al calaix
entre barrets, ombrel·les i nous mapes.
Destins de vent i de fugida encesa
com sacrifici ofert a la rutina.

Jamai serà el record tan dolç d'absència.
Som arbres nus cercant la primavera.