divendres, 12 de març de 2010

Vint-i-quatre hores












És així que a l'espera d'un retorn
suïcides flors i llibres d'utopia,
quan fanals closos taquen un nou dia
i el batent clou miratges del sojorn.

És així que recordes un contorn
quan crida el full d'eufèmica elegia,
i és estona o un any radiografia
de natures que esperen el seu torn.

És així que et reitera la paraula
que no endevines i estossega al pit
si penja als ulls un altre bis de faula.

És així que les hores tornen nit
i un neguit de sabates para taula
i res no passa al traç de l'infinit.

El Clot, 12/03/2010