dilluns, 27 de febrer de 2012

Vers trencat

Fulgor dormit als fòssils dels capvespres
i el brot d'un somni avar caigut a l'herba
són ombres del conhort que ja no em resta
i inunden el meu cor, somort, d'arestes.

Hi veig marcir-se en mi riqueses plenes
i els ulls mudar-se a fosca i a tempesta
cercant un nou espai, estrany, que altera
el pes antic, present, talment sagetes.

I dels menuts oberts tots els bocins
liben la fam de ser-hi, avui, amb tu,
quedant-me a cada tall, encar, més nu.

Es mostra entossudit i amarg, pels cims,
el que de mi s'ha mort amb tu, i la llum
migra a capvespre, i els llamps esclaten bruns.

dimecres, 8 de febrer de 2012

Gràcies

Només un mot caldrà per mantenir
despert, ben dins, l'apèndix que ha inspirat
molts dels meus codis, núvols i horitzons.
Ara, tot nu, començo a les palpentes
on tot es mou distint dins les fronteres,
i on vaig posant-hi estels als vostres noms.