dimarts, 24 d’abril de 2012

Ble

Per res del món voldria remugar-te
els fulls, ara que et sé el color i tacte,
no prou m'he entretingut acaronant-te
fins arribar al tast d'aquesta flama,
un ble rogenc que ha anat als dits deixant-me,
d'un nou brandó, el regalim de gana.

dijous, 19 d’abril de 2012

Bromera

Portada del meu llibre de poemes, publicat a Edicions Saragossa.

_____________________________________

Títol: Bromera
Autor: Fermi Mohedo
Editorial: EDICIONS SARAGOSSA
Pàgines: 86
Col·lecció: Ritmes, 12
ISBN: 978-84-939983-1-8
Obra finalista a la categoria «Ritmes» del IV certamen Paraules a Icària (2012)

dimecres, 18 d’abril de 2012

Sota els fanals

Per què no invoques, mot, als astres vells?
Sota els fanals la pluja no fa net
d'aquella pols d'estels que dicta el temps.
Seràs sobrer, tu vers, com aquest llenç
tacat de fang estès a terra, inert?



dissabte, 14 d’abril de 2012

Neons

Càlides llums oscil·len mesurant
miratges en un rostre solitari,
vessant per les voreres el record
d'un occident malalt d'afinitats.
Com símbol de present, només caldrà
determinar el pes de les mancances;
sota el neguit dels ulls, aparentar.

divendres, 13 d’abril de 2012

Abillaments

Res no detura el foc d'un nou solstici,
llevat del vent que empeny l'espurna alada
i assaboreix la nit a glops gegants.
Dels arbres que es retallen contra el cel,
només sabràs cremar-te alguna branca.

Dislèxia

La sang, la tinta,
veu transparent del tacte
quan no hi ha cos.

Hagués volgut,
però, eixugar pigments
de desraó.

Espill de mar

Cap al no-res voleia pols de dunes,
lenta, com ombra llarga de palmera
que mira el blau estrany que la fascina.
El sol emmoreneix la pell, Narcís,
però fins que un bocí no ha entrat a l'ull,
no has vist el trencadís que et reflectia.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Carrer de nit

Llamborda sola,
el ritme fosc
et tasta greu.

Encara sents
el trem rodat
que t’ha lliurat
del negre asfalt.

Que diferent
hi sents la petja,
ara només,
sent una pedra.

dilluns, 9 d’abril de 2012

Arrels

Per quin atzar
hi ha heures en el mur?
Rar antifaç

que trem al vent,
ferint carreus humits
sense nostàlgia.

Nu

Res no desferma el fil que et lliga al fons
d'altius miralls, tampoc el mateix vers
pot deslliurar-se'n del teu cos captiu.
El nu pot naufragar, enllà de pells.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Dipsòman

Enyores el bon vi quan s'omple el buit
del got. Borbolls de set d'altres licors
emparen el record que sense pau
no t'imagines, d'un sol glop, cremar.

Mutacions

El jorn s'allarga en un viratge absurd,
irromp la nit deixant rossecs de noves
ombres i d'un grapat de fulls en blanc
brolla l'escalf del mots malalts de fam.
El goig és una efímera i rogenca
flamarada que deixa una clofolla
esperançada i buida arran llambordes
masegades al pas dels teus pronoms.
És tan ambigu el nu del teu record...

dilluns, 2 d’abril de 2012

Encara per escriure

Tímidament recorro aquell oblit
que empetiteix les hores i el senzill
sentit d'un vers -al lluny de la metàfora-
fins arribar-te a la primera escorça.
Un salt sense trapezi aquest balanç
precari en no saber-te veu salvada.

Partícules

L'armari encara fa la seva olor,
no hi ha cap plàstic negre repel·lint
la pols per no sentir-li la brutor.
Sento el dringar de la cullera encara,
però, la seva tassa ja fa temps
es va trencar. El cafè amortalla.