diumenge, 8 d’abril de 2012

Mutacions

El jorn s'allarga en un viratge absurd,
irromp la nit deixant rossecs de noves
ombres i d'un grapat de fulls en blanc
brolla l'escalf del mots malalts de fam.
El goig és una efímera i rogenca
flamarada que deixa una clofolla
esperançada i buida arran llambordes
masegades al pas dels teus pronoms.
És tan ambigu el nu del teu record...

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Un nu no pot ser ambigu, és una imatge contradictòria, donada pel mateix record.

Fermi Mohedo ha dit...

El nu desposseïx el cos de temps i de clofolles, no del gest en què aquest es mostra, ni dels fruïts inesperats quan s'interpreta.