El jorn s'allarga en un viratge absurd,
irromp la nit deixant rossecs de noves
ombres i d'un grapat de fulls en blanc
brolla l'escalf del mots malalts de fam.
El goig és una efímera i rogenca
flamarada que deixa una clofolla
esperançada i buida arran llambordes
masegades al pas dels teus pronoms.
És tan ambigu el nu del teu record...
2 comentaris:
Un nu no pot ser ambigu, és una imatge contradictòria, donada pel mateix record.
El nu desposseïx el cos de temps i de clofolles, no del gest en què aquest es mostra, ni dels fruïts inesperats quan s'interpreta.
Publica un comentari a l'entrada