divendres, 24 de desembre de 2010

De nou mirem al cel sense recança

La fi d'enguany,
no és més que anar desfent
records que el temps
somnia d'amagat.
D'un lapse nou voldries, amatent,
que el vent retorni els astres que han robat,
urgències, i fresses de la ment.
Sense adonar-te anant, ja t'has trobat
a taula un dolç, adés indiferent.

dijous, 23 de desembre de 2010

"La Omar"

No tornarà tan dolç aguait lunar,
i no puc esborrar del cor el foc
daurat de les pupil·les que tants anys
m'ha acompanyat, fidel i interrogant.

1996 Barcelona-2010 Olesa de Montserrat

dimecres, 22 de desembre de 2010

"Tempus" volant, scripta manent...

















De nou esbocinant en decasíl·labs
els blancs que cerquen flors entre la runa,
on la raó d'un crit que identifica
vol ser la imatge fosa entre els enigmes,
on el silenci lliura del mirall
la imatge que en un batre es torna alè.
L'instant paralitzant que reconeix
la solitud creixent, sense esglaiar,
i en rescabala l'ésser d'un cos erm.
És quan l'amor és digne d'esguardar-se,
que el temps caduc, de dins estant, no importa.
Vers quin destí viatgen les paraules?

dissabte, 11 de desembre de 2010

Malgrat la resistència

Pòsit del temps l'arena que al puny resta
i consumeix el vent de les butxaques.
Encara d'una escletxa un mot ben viu
escapa arrossegant-te les mancances.
De llum i nit empremtes del camí,
perpetu moviment d'amor i pires.
Més no sé dir-te encara de les pors
i angoixes de la sang silent del cos
que t'arrabassa aquesta puta "químio".

al meu germà...
T'estim.