divendres, 24 de desembre del 2010

De nou mirem al cel sense recança

La fi d'enguany,
no és més que anar desfent
records que el temps
somnia d'amagat.
D'un lapse nou voldries, amatent,
que el vent retorni els astres que han robat,
urgències, i fresses de la ment.
Sense adonar-te anant, ja t'has trobat
a taula un dolç, adés indiferent.